FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En astrol., planeta que se suposa que exerceix una influència en el destí d'una persona. Néixer en mala estrella, en bona estrella. Sort que es considera determinada per la influència dels astres. Tenir bona estrella, tenir mala estrella. Bona estrella. Aquest nen ha nascut [...]
Per expressar el sentit de 'totes les altres coses, allò que resta' es poden fer servir construccions com ara la resta, les altres coses, segons el context. Per exemple:
Per sort tothom estava bé... La resta no importa.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, exercici recreatiu, sotmès a regles, en el qual entren en competència l'habilitat i la sort dels participants. Joc de botxes, de pilota. El joc de la xarranca. Jocs de cartes. Jocs de combinació, d'envit. A quin joc vols jugar? ésser joc de poques taules Ésser cosa fàcil o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Córrer un perill, un atac. Tots correrem la mateixa sort que ell. Fer córrer (una cosa) sobre una altra. Correu la taula un xic cap a la finestra. córrer bous Fer córrer els bous, esquivant-ne les envestides. Dedicar-se a vendre (un producte) oferint-lo als comerciants del ram [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
encomanar-se Estar perplex, indecís, no saber què fer, a qui recórrer. tenir el sant de cara Estar de sort. Festivitat d'un sant. Quan és el teu sant? Fa el sant el 4 de juny. tots sants Festa cristiana en què se celebra l'estada al cel de les ànimes dels justos. Hi anirem [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
contra la mala sort. voler tocar el cel amb la mà Pretendre coses impossibles. Rebre o cobrar (diners o alguna cosa equivalent). Està acostumat a tocar-ne molts, de diners. Tractar o comerciar (en alguna cosa). Fa molts anys que toca antiguitats. Afectar (una cosa) directament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
renyis: no en trauràs res. Guanyar (quelcom) per sort. Quina xamba! hem tornat a treure una bona picossada a la rifa. A la rifa, com vols treure si no hi poses mai? Trobar la solució (d'un compte, d'una endevinalla, etc.). Treure un compte. Treure una endevinalla. D'un afer complicat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bona notícia. Un bon resultat. És un bon senyal. La collita ha estat bona. Tenir bona opinió d'algú. Fer bona cara a tothom. Comprar a bon preu. Desitjar a algú les bones festes, un bon dia del seu sant, un bon any. Bona sort. fer una cosa a la bona de Déu Fer-la no [...]
Per fer referència a un edifici, o una part d'un edifici, apte per habitar-hi, es pot fer servir el nom habitatge. Per exemple:
Han tingut sort: els ha tocat un habitatge de protecció oficial.
En aquella zona s'estan construint molts habitatges.
El preu dels habitatges nous no para de pujar.
Si [...]
Els sintagmes nominals amb article definit es poden utilitzar amb valor exclamatiu o interrogatiu en alguns contextos. Es poden trobar aquestes construccions en exclamatives directes o indirectes, o en subordinades que depenen de verbs interrogatius. Per exemple:
La sort que té de tenir-te al seu [...]
